<![CDATA[Scipedia: Full Papers del 4rt Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya]]>
/sj/4rceec
L’economia catalana dins el nou marc geoestratègic global
/public/Masllorens_2024bTue, 29 Oct 2024 14:27:04 +0100
/public/Masllorens_2024b
<![CDATA[Catalonia’s Trade Strategy: Assessing the Impact of Trade Delegations and Other Agreements]]>This study investigates the determinants of Catalan trade flows by ex- amining the impacts of Preferential Trade Agreements, Bilateral Investment Treaties , and the activities of the Catalan governmental agency, ''Accio'', using a comprehensive dataset spanning from 1995 to 2020. The findings reveal that both PTAs and BITs generally foster trade. Furthermore the role of ''Accio ''as a facilitator of internationalization is also particularly significant, especially for differentiated goods.]]>Jesús Sánchez Pinedo/public/Cutillas_Cutillas_2024aThu, 10 Oct 2024 19:59:03 +0200
/public/Cutillas_Cutillas_2024a
<![CDATA[Catalunya davant del nou context de contesa imperial]]>Aquest article examina l'hegemonia global dels Estats Units, el seu control del dòlar i les dues fases de dominació que han caracteritzat la seva influència: la primera, basada en l'acumulació interna, i la segona, marcada pel neoliberalisme i la globalització. Amb l'emergència de la Xina com a competidor econòmic, la situació hegemònica s'ha complicat, donant lloc a un nou ordre multipolar. En aquest context, Catalunya, com a nació sense estat, ha d'evitar subordinar-se a l'Estat espanyol o pactar amb potències imperialistes. En canvi, hauria de construir aliances regeneratives basades en la descentralització i l'ús de noves tecnologies, mantenint un enfocament que empoderi les comunitats locals. A més, es ressalta la necessitat de combinar aquest model amb polítiques estatals tradicionals de redistribució de la riquesa, mobilització de recursos i propietat pública. Aquesta aproximació pot liderar la transició cap a una Catalunya més sobirana, justa i sostenible, allunyada de les estructures hegemòniques globals.]]>Sergi Cutillas/public/Steinberg_2024bTue, 15 Oct 2024 20:34:03 +0200
/public/Steinberg_2024b
<![CDATA[El nuevo paradigma de la seguridad económica]]>Abstract
For decades, the benefits of expanding international trade and foreign direct investment seemed unquestionable. However, the COVID19 pandemic, the Russian invasion of Ukraine (and its economic and energy implications for Europe) and the growing geostrategic rivalry between the US and China have been displacing the "neoliberal" paradigm with one that emphasizes the importance of economic security and warns of the dangers associated to the weaponization of interdependence. This article analyzes the implications of this new paradigm for the future of globalization, trade agreements and multilateral trade governance. It focuses, in particular, on how the European Union is attempting to incorporate elements of economic security without adopting protectionist measures, as part of its drive for strategic autonomy.
Resumen
Durante décadas, los beneficios de la expansión del comercio internacional y la inversión directa extranjera parecían incuestionables. Sin embargo, la pandemia del COVID19, la invasión rusa de Ucrania (y sus implicaciones económicas y energéticas para Europa) y la creciente rivalidad geoestratégica entre Estados Unidos y China, han ido desplazando el paradigma "neoliberal" por otro que enfatiza la importancia de la seguridad económica y alerta de los peligros de que una excesiva interdependencia pueda ser utilizada como arma arrojadiza. Este artículo analiza las implicaciones de este nuevo paradigma. Se centra, en particular, en cómo la Unión Europea está intentando incorporar elementos de seguridad económica sin adoptar medidas proteccionistas, en el marco del impulso a su autonomía estratégica.
]]>Federico Steinberg/public/Review_744226304348Tue, 05 Nov 2024 12:13:03 +0100
/public/Review_744226304348
<![CDATA[Energy Transition. Elements to improve its governance]]>Genèric Congrés2025/public/Bonilla_Quijada_Ripoll-i-Alcon_2024aWed, 13 Nov 2024 08:50:02 +0100
/public/Bonilla_Quijada_Ripoll-i-Alcon_2024a
<![CDATA[Estrategias frente a las fragmentaciones: un enfoque ricardiano]]>A principios del siglo XIX David Ricardo presentó su argumentación a favor del comercio internacional justificando que Inglaterra se centrase en productos industriales al tiempo que aceptaba importar alimentos. La principal crítica de sus contemporáneos fue la situación de vulnerabilidad ante conflictos que podían afectar al suministro de productos tan esenciales. Este tipo de fragilidades han vuelto a primer plano recientemente, especialmente por la situación de dependencia de Europa respecto a los suministros energéticos, de minerales estratégicos y otros inputs críticos. Algunas de las vías planteadas para afrontar la situación tienen precedentes en los debates entre Ricardo y sus críticos: desde los planteamientos de “mantener abiertas las vías de negocio” pese al conflicto hasta buscar diversificaciones y alternativas en los suministros, pasando por reconversiones de proveedores locales y el aprovechamiento de nuevas opciones propiciadas por la tecnología, con planteamientos pioneros de lo que hoy denominamos reshoring, nearshoring, friendshoring o resiliencia.]]>María Bonilla Quijada/public/Llados-Masllorens_Congres2025_2025aMon, 10 Feb 2025 11:24:03 +0100
/public/Llados-Masllorens_Congres2025_2025a
<![CDATA[Jocs de resiliència econòmica en un món geopolíticament fragmentat (Full paper)]]>Genèric Congrés2025/public/Plaza_et_al_2024cThu, 31 Oct 2024 12:49:02 +0100
/public/Plaza_et_al_2024c
<![CDATA[L’economia catalana en el context global: nova globalització, política industrial i dinàmiques institucionals]]>Aquest treball pretén identificar l'impacte en l’economia catalana d'un triple repte en el context global dibuixant tres escenaris possibles. Inicialment es presenta el triple repte global, seguidament es revisen dos informes recents de referència a la Unió Europea (UE) que tenen implicacions importants per a Catalunya (informes Letta i Draghi) i es conclou amb la presentació dels tres escenaris per a l’economia catalana.]]>Ramon Xifré/public/Review_260558098228Mon, 25 Nov 2024 09:39:03 +0100
/public/Review_260558098228
<![CDATA[La defensa europea davant la geoestratègia mundial - Full Paper]]>S’analitza la situació actual de l’aportació en defensa dels estats de la UE i dels més importants del món, i es compara. Seguidament es detallen els principals reptes de la geopolítica a curt i mig termini i, finalment, s’exposa el que li convindria a la UE. Paraules clau: UE, EUA, despesa, defensa, economia Índex]]>Genèric Congrés2025/public/Murillo_2024cThu, 31 Oct 2024 07:57:03 +0100
/public/Murillo_2024c
<![CDATA[La industria catalana enfront dels darrers shocks]]>Aquest article consta d’un resum de la situació geopolítica viscuda després de la pandèmia de la COVID-19 i com aquesta ha impactat al preu de les matèries primes globals, principalment el petroli el gas natural. S’expliquen les causes de la seva variació durant aquest període (entre d’altres, disrupcions en l’oferta, temors sobre una menor demanda o augment del risc geopolític). Més enllà de l’impacte que aquestes fluctuacions han tingut sobre l’economia i la política internacional, valorem quin ha estat l’impacte sobre l’economia catalana, a través de les dades de producció industrial per sectors. Així, podem veure quins han estat els sector més afectats de la crisi energètica, presumiblement aquells més intensius en l’ús de l’energia. També es fa una comparativa amb el conjunt de l’estat espanyol i de la zona euro per veure si hi ha hagut comportaments idiosincràtics a Catalunya.]]>Ricard Murillo/public/Mendoza_Congres2025_2025aMon, 03 Feb 2025 12:20:03 +0100
/public/Mendoza_Congres2025_2025a
<![CDATA[La intensitat inversora de Catalunya a l'estranger: tendències i perspectives de futur]]>L’economia catalana ha continuat avançant en la seva internacionalització en la darrera dècada. Les empreses catalanes amb filials a l’estranger han augmentat la diversificació geogràfica de les seves inversions internacionals més enllà de les seves “destinacions naturals”, la Unió Europea i Llatinoamèrica. L’objectiu de l’estudi és esbrinar si l’esforç inversor de les empreses catalanes s’està produint en les economies (països i regions) amb un major potencial de creixement a nivell mundial. Prenent com a grup de referència el conjunt dels països de la Unió Europea, s’ha calculat l’índex d’intensitat inversora de Catalunya per a 151 països i 9 regions mundials per als anys 2019 i 2022. A partir de l’anàlisi de 55 països que presentaven una baixa intensitat inversora l’any 2022, es formula una proposta sobre aquelles destinacions (països i regions) que, pel seu potencial de futur, seria recomanable una intensificació de les inversions directes de les empreses catalanes.]]>Genèric Congrés2025/public/Review_784710143133Tue, 05 Nov 2024 11:11:02 +0100
/public/Review_784710143133
<![CDATA[Nueva generación de retos en un entorno global complejo (4CEC-Eje 1)]]>Aunque las complejidades del momento actual del entorno son evidentes, dando lugar a expresiones como “policrisis”, “un mundo propenso a crisis”, o incluso “una nueva guerra fría”, cabe recordar que en una situación similar, en 1930, Keynes planteó escenarios más constructivos basados en el poder de la innovación tecnológica y las inversiones para incorporarlas al tejido empresarial y social. Su apelación a las “posibilidades económicas de nuestros nietos” ha tenido eco en 2024 en una formulación de la directora del FMI, Georgieva en que de nuevo trata de ir más allá del corto plazo para esbozar escenarios con “luces largas”, aunque con las dosis de realismo necesarias, recordando como ya Keynes apuntó las complicaciones que las guerras o las cuestiones demográficas podían suponer. La “next generation” de retos para nuestra sociedad global incluye aspectos muy diversos que reclaman planteamientos de políticas industriales, fiscales, sociales, medioambientales, etc. afrontando trade-off complejos]]>Joan Tugores/public/Burguete_et_al_2024aSun, 24 Nov 2024 18:35:03 +0100
/public/Burguete_et_al_2024a
<![CDATA[Perspectivas de reforma de la arquitectura financiera internacional]]>¿Es posible reformar la gobernanza multilateral en el actual contexto de rivalidad geopolítica? Este documento tiene como objetivo analizar las perspectivas de reforma de la arquitectura financiera internacional en el marco de la Cumbre del Futuro que tuvo lugar en septiembre de 2024. Este texto pone de relieve las diferencias entre las propuestas presentadas por las Naciones Unidas y la posición de las potencias sobre los principales temas de debate. Las propuestas de la Naciones Unidas son ambiciosas, pero muchas de ellas difícilmente conseguirán el consenso necesario en un contexto de rivalidad entre potencias y competición estratégica. Avanzar en las reformas estructurales es difícil cuando las preferencias de los países no están alineadas, pero sí parecen alcanzables acuerdos para mejorar los mecanismos de gestión de deuda pública y la financiación al desarrollo. Finalmente, para fomentar futuras investigaciones este documento discute brevemente algunas ideas sobre cómo revitalizar la gobernanza multilateral.]]>V?CTOR BURGUETE VIDAL/public/Adam_et_al_2024aWed, 30 Oct 2024 23:07:03 +0100
/public/Adam_et_al_2024a
<![CDATA[Quantifying the Potential Economic Impact of Catalan Independence: A General Equilibrium]]>Mario Larch/public/Minoves-Triquell_Congres2025_2025aMon, 13 Jan 2025 09:19:03 +0100
/public/Minoves-Triquell_Congres2025_2025a
<![CDATA[The Uneven Tide of Globalization: Economic Growth, Unequal Distribution and the Rise of Populism]]>Genèric Congrés2025/public/Serret_Guri_2024aMon, 28 Oct 2024 19:27:03 +0100
/public/Serret_Guri_2024a
<![CDATA[Una nova estratègia d’internacionalització per al segon quart del segle XXI - Paper final]]>Entre els trets més significatius que caracteritzen l’economia catalana està,
sens dubte, la seva obertura exterior. Milers d’empreses -la majoria pimeshan
incorporat, poc o molt, la presència en els mercats internacionals com a
element indefugible de la seva estratègia empresarial. Administracions i
organitzacions empresarials, en paral·lel, han estructurat programes i serveis
de suport tendents a reforçar aquest procés, generant-se un ecosistema
d’internacionalització amb una multiplicitat d’actors que porten a la pràctica
la seva visió, les seves receptes, no sempre del tot alineades, amb l’objectiu
que l’empresa les tradueixi en el seu compte de resultats.
En un escenari com l’actual, on un conjunt de megatendències estan incidint
de ple en el procés d’internacionalització, tendències que no es poden
afrontar de manera lineal, cal una visió holística, sistèmica, amb noves
maneres de plantejar l’estratègia.
Poden les empreses seguir actuant com quan s’anunciava l’adveniment
d’un món pla, de la fi de la història de Fukuyama, o han de fer front a les
conseqüències d’un món multipolar en crisi permanent?
No es pot parlar de digitalització, d’intel·ligència artificial, ni d’innovació
sense considerar els mercats exteriors, que són motors i destinataris
d’aquests processos.
Avui, més que mai, els valors socials i ambientals estan qüestionant els
fonaments del nostre sistema econòmic i les regulacions associades estan
afegint complexitat a la internacionalització. Una empresa no pot obviar la
sostenibilitat si vol ser capdavantera.
Si donem resposta a aquestes i d’altres variables, no serà inevitable que el
sistema productiu català es plantegi una nova aproximació per afrontar la
internacionalització del segon quart del segle XXI?
La comunicació proposa els elements clau que haurien de caracteritzar una nova
estratègia guanyadora de internacionalització del teixit productiu català en
aquest nou entorn.
]]>
Diego Guri
Determinants del context macroeconòmic
La musculatura del sistema empresarial català
El futur del treball i les relacions laborals a Catalunya
Sostenibilitat de les polítiques públiques
El sistema de ciència i innovació i el repte de la transformació digital
Finances per una transició sostenible
Infraestructures i gestió sostenible del territori
Sostenibilitat mediambiental
La contribució dels professionals de l’economia
The airplane was flattening out! There was now at Grant the prospect of a girl, and for days ahead the bachelors had planned about her. She was Landor's ward,—it was news to them that he had a ward, for he was not given to confidences,—and she was going to visit the wife of his captain, Mrs. Campbell. When they asked questions, Landor said she was eighteen years old, and that her name was Cabot, and that as he had not seen her for ten years he did not know whether she were pretty or not. But the vagueness surrounding her was rather attractive than otherwise, on the whole. It was not even known when she would arrive. There was no railroad to[Pg 14] Arizona. From Kansas she would have to travel by ambulance with the troops which were changing station. Cairness said to himself that she was regal, and acknowledged her most formal welcome with an ease he had fancied among the arts he had long since lost. "Where are you from?' "When the boys got back they found them smart Alecks, Bob Walsh and Andy Sweeney, waiting for 'em, and they consoled 'em, saying, That's just the way with that old bull-head. Never'll take no good advice from nobody about running' the company. Thinks he knows it all. You see how he runs the company. He haint got the addresses o' half his men this minnit, and don't know where they are. That's the reason so many o' our letters from home, and the good things they send us, never reach us. He ought to keep a regler directory, same as in the other companies.'" "We would be alone," Cadnan said simply. "No master would feed us. We would die." "Nonsense," said Reuben, resenting her manner. Rose smiled to herself, and when she next had occasion to punish Reuben, invited his drover to a cup of tea. "No—and mark you, nor am I. It 'ud have been worse for me if I'd stayed. I'm miserable in a different way from what I was there—somehow the life's easier. I'm not happy, but I'm jolly. I'm not good, but I'm pleasant-like. It's all a change for the better. See?" "She was my mother!" said the mourner, rising. HoME成人搞逼在线视频
ENTER NUMBET 0017 www.wutiba.com.cn rilin6.com.cn buyan0.net.cn fanwo0.net.cn scsngw.org.cn shula9.net.cn www.yubei5.net.cn guoqu5.com.cn amzdelta.com.cn lesuo6.net.cn